diumenge, 9 de novembre de 2008

difuminant....

Difuminant...i tanmateix estimant...

Cartes incompletes...
guardades entre les pàgines d'un quadern ratllat,
on cada mot pren la importancia que té...
mi més...
ni menys....

Petits bocins d'ànima
que s'expressen en formes arrodonides
a través de la tinta,
sobre papers de colors
tacats de llàgrimes i esperança,
de somnis i realitats

Encara s'entreveuen les restes de la batalla
en cada mot,
com glopades d'un enyor
que esgarra les entranyes...

I les paraules rellisquen i van més enllà,
fòra del temps,
lluny d'alló palpable..
i es dibuixen en l'aire,
com la flaire de l'espigol, el romer, la frigola...

I et transporten allà on s'havien trobat,
on havien sigut,
i llavors els mots escrits
es barregen amb aquells mots ja dits,
mots que sortien de boques
de mans, d'ulls, de mirades i somriures
d'infinites abraçades...

Tot aixó s'hi troba allà en aquella muntanya
on un dia volaren junts...
Allí es on es desafien les lleis més bàsiques
la gravetat, el temps i l'espai...
I en certa manera s'hi troben
abraçats i envoltats d'aquesta flaire que desprenen els mots...

Però pot arribar a ser tan confus...
com els somnis...
immersos en un no temps, no espai...
sense present ni futur...
llàstima que sols siguen uns instants de glòria,
però tan intensos...

2 comentaris:

Carles Mulet Grimalt ha dit...

Un poema ben bonic i ben tendre.

A. Dragomiloff Supertramp ha dit...

Vaig a escriure't ara mateix...
No sé si l'enviaré, però escrita queda ;)