dimecres, 28 de maig del 2008

LLIURE DEL PES DE LA CARN....


" Ara que la nit desfà totes les coses corpòries
i que la sang s'apaivaga
amb el vell reclam dels somnis,
llença't al riu de la son,
Amor, criatura, dorm.

Lliure del pes de la carn,
el teu esperit divaga
pels obscurs boscos espessos
de la lassitud secreta.
No vull que fogs ni gripaus,
Amor, te m'espantin. Dorm.

Que el dolç corrent subterrani
al curs segur dels planetes
se't concordi amb transparències
demúsica innominada.
De lluny vetllo el teu viatge,
Amor, fins que en tornis. Dorm."

<<>>


....Una forta pluja que cau i ens desfà, poc a poc, amb tranquilitat .... i tornem a ser fang....
Però un ùltim alé ... una ùltima espurna d'aquell foc que abans cremava amb força, fa que tornem a neixer.... aquest cop nus, davant la vida. Sense res més que el nostre cos.... lluny de convencions socials... lluny de prejudicis... lluny d'aquelles pors que ens impedien avançar....
Lluny de tot això i més aprop de la immensitat de no se on.....

I continua sonant la melodia....

i un salt al buit.....

dissabte, 17 de maig del 2008

DEIXANT SONAR LA MELODIA...

Allí estava, recordant-me cada matí tot allò que en certa manera havia abandonat... allò que havia sigut i potser encara era...
Aquella peça que havia deixat a mitjes... aquelles notes que encara resonen a les meues orelles... i aquells camins que els meus dits encara recorden.
Però aquell matí, despés d'aquell estrany somni... vaig sentir la necessitat de treure la pols que el temps havia anat acumulant i obrir la capsa.
Llavors el vaig retrobar... i encara sonava... va ser llavors quan es va iniciar la tempesta... aquesta tempesta que encara m'arrastra a un lloc incert on no paren de sonar antigues notes greus i agudes que m'evoquen tot alló guardat a la capsa... i no em queda més remei que improvisar i tocar les velles cançons i acabar aquelles peces a mitges i iniciar noves cançons...

deixant sonar la melodia...