dijous, 2 de maig de 2013

PROXIMAMENT: Oratori per Marilyn Monroe





"Plorem, callem, ens creua els ulls una ala única, irrepetible, Marilyn Monroe és morta."
<< Vicent Andrés Estellés >>

diumenge, 31 de març de 2013

L'aire de la terreta amb olor de la flor del taronger





  La meua xiqueta és l'ama,
del corral i del carrer
de la figuera i la parra
i la flor del taronger. 

diumenge, 18 de novembre de 2012

Je me souviens...

 Felicitats Pare!



Je me souviens...
Dels matins 
que em despertava rient
perquè venia
el Monstre de les Picoretes.



Je me souviens...
de quan volia ser
mestra i ciclista
com el pare.



Je me souviens...
dels batuts de colacao
fresquets
fets amb paciència
i beguts amb avidesa.








dissabte, 3 de novembre de 2012

Parlàvem aleshores. És possible
 que parlàssem d'açò, d'allpo altre.
Ningú insistia massa en el que deia.
 A ambdós ens era igual açó que allò,
 i parlàvem i dèiem i no dèiem,
 i tot segui igual: el món, el riu,
el genoll, la finestra, el cobertor.
Parlàvem. Em recorde que parlàvem
 de... Què importa que fos d'açó, d'alló?
 Fluíem mansament, érem, anàvem
- quelcom ens duia tendrament, ens duia.
 I això és tot. Això som. Un riu a penes.
(L'aire arribava a la cortina a penes.
L'aire i les veus dels nins a la placeta.
L'aire, les veus dels nins... No me'n recorde.
Quelcom hi havia més, quelcom, a penes,
 precisament a penes, que no sé.
I què?) Fluíem. Érem. Lentament
érem, fluíem, tarda avall, només.
Només. Res no ens mancava. Només, doncs.
Érem al cim de la muntanya, nus.
 Tots dos érem al cim, sobre la brossa.
Havíem arribat fins al més alt.
Fou un jorn de calor, un jorn suós,
amb les mans esvaroses, amb el cos
esvarós. A la tarda, cap al tard,
fórem al cim de la muntanya, nus,

oferts, a la muntanya, als aires crus.

Jo ja sé que no fou exactament
així, que no hi va haver muntanya, que...
Però flotavem mansament, tots dos,
 fluíem mansament tots dos, fluíem.
ens recobràvem, fredament, amb l'aire.

Ens recobràvem. Lentament anàvem
reconeixent-nos en açò i allò,
anant, tornant al món, a la camisa,
als botons, les sabates, al vestit,
al llaç que no sabies com nuar-te,
I a poc a poc sabèrem el que dèiem.

Però açó és altra cosa.

<< Vicent Andrés Estellés>>

dilluns, 3 de setembre de 2012

dissabte, 23 d’octubre de 2010

" Somiant des d'un aparador" - Escena 1


Aspàsia: 16 anys. Ve a Barcelona amb el somni i la promesa d'arribar a ser la millor
model del món. El proxeneta la porta al prostíbul prometent-li que allí trobarà algú que farà realitat el seu somni i que ell l'ajudarà.

Proxeneta: 50 anys. Amo del prostíbul. Es dedica a buscar noies per prostituir-les. Les porta
enganyades i s'aprofita d'elles.

Prostituta 1

Home 1

Home 2

Home 3

Home 4

Veu 1 i Veu 2: Personificacions del pensament d'Aspàsia

(L'interior d'una prostíbul de luxe a les afores de Barcelona.
Al fons, deixant espai al darrera, una tela blanca translúcida, per exemple tela de tul, amb quatre compartiments al darrera. Cada compartiment s'obre amb una escletxa feta en vertical i apegada amb velcro. Al mig de l'escenari, deixant espai davant i darrere hi ha una filera de cubs blancs repartits en l'espai; dos a la banda esquerra, dos a la banda dreta i un al centre. En els dos de la banda dreta i en el de més a l'esquerre hi ha maniquins vestides amb roba interior i en una postura sexy.)

Escena 1: “Somnis Ofegats”

(Fosc. S'encén una llum, enfoca una nena d'uns 16 anys (Aspàsia) vestida de gala, amb un vestit platejat, sabates de taló, el cabell recollit en un monyo perfecte, guants llargs i un collar de perles. Un bombardeig de flaixos. Ella somriu i saluda.
Entren 4 homes vestits de negre (neutres). Comencen a despullar-la amb violència. Li arrenquen trossos de roba, li trenquen el collar i li desfan el cabell. Queda sols amb roba interior i les sabates de taló. Els homes se'n van. S'aturen els flaixos. Ella queda plantada amb la mirada fixa endavant.
Se sent la veu del Proxeneta llunyana, que diu: - Aspàsia!
Aquesta veu va apropant-se fins que la mà del Proxeneta s'atura a l'espatlla d'ella. Llavors
s'il·lumina tot l'escenari. (Al fons el tul blanc, els cinc cubs amb els tres maniquins i els altres cubs amb dos actrius, al mig Aspàsia i a l'esquerre la Prostituta 1. El Proxeneta al darrera d'Aspàsia.)

PROXENÈTA:- Aspàsia! Atenta! que sinó no es fixaran amb tu. (li pica l'ullet).

dimecres, 25 d’agost de 2010


L'infinit davant nostre...