De tot el que tinc,
de tot el que vull
tan sols un record
que no em fa profit
la llarga tristor
i el resentiment
de no haver pogut
tindre´t a prop meu.
Te´n vares anar sense haver estat
no has dit el perque ni mai no ho diràs
després no hem segut res que es puga dir
sols erem dos morts trepitjant la nit.
La nit s´ha finit
allò nostre també
ara tu ets por,
i jo soc "al vent"
ni falta que fa
que parles amb mi
serem sols cançó
que no tindrà fi.
Serem un poema
que ningú no ha fet
un gest que fa riure
i plore i no vens
i un dia no lluny
que el món siga roig
i sols la bandera
em porte avant.
Serem la cançó cantada cridant
estrofa sens versos poema incordiant
després sols després
serém els amants
de versos que hem fet
sofrint i lluitant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada