Escoltar el moviment
Tocar amb la mirada
Olorar el sabor
I saborejar el tacte...
Parlar-li al vent
Escoltar el silenci que regna baix de tot soroll...
Palpar la llum que travessa les fulles a través del vent
Traçar camins amb la imaginació,
camins de llum, d'una esperança que aborrona,
i una especie d'escalfor a les entranyes produida per una imatge no definida que es crea a través del camí imaginari i tan real alhora...
I és aquesta escalfor la que t'impulsa a emprendre el camí...
... Waslala ...
<< A l'ombra del savi advocater >>
5 comentaris:
Sembla increïble quantes sensacions pots sentir sense saber-ho, les notes però no n'ets conscient fins que a voltes les trobes a faltar.
Només aquells que aconsegueixen creure en ells mateixos les veuen i alhora les senten, però n'hi ha que es neguen a sentir i moren dins de la seva pròpia espiral de tristor i foscor, encara que paradoxalment la tristor i la foscor també són sensacions.
M'agrada molt el que has escrit i la foto es genial, crec que et defineix tal i com eres ahi dalt de l'arbre olorant el vent i mirant l'horitzó.
Espere que et vaja molt bé aquest nou curs boniqueta. I espere que em convides a pujar a veure't... :P
Una besà molt forta!
He vist un camionet de Dulcesol i he pensat en tu xDDDD
Te buic!
See you on saturday night, darling!
;*
Boniqueta, he canviat de blog accidentalment... així que et deixe un poc d'spam.
Les cartes curen
:)
Publica un comentari a l'entrada