dijous, 4 de setembre de 2008

...Bel·la... per part de uela....


I les infinites histories del uelo Josep i la uela Pepa...

" Ella no parlava mai de ningú, no contava cap de contaralla... ella sols parlava de son pare...
... era sabut de veritat, i contava histories al racó del foc, si les volies de plorar tots ploraven i si les volies de risa tots acabaven riguent...
i si n'era de bona persona... acollia a tots els que ho necessitaven, deixava que dormiren allí al riu-rau ,.. i mai no li van fer res...
i quan s'esperava vetlant al raconet de foc, esperant per donar menjar a l'aca...
Paperet que llegia, paperet que s'ensenyava de memòria... tantes histories sabia tan sols llegir-les una volta...
mirant el cel sabia quina hora era...
Ella igual que sa mare, sols parla del uelo i de sa mare... no li agraden les contaralles... ella continua contant les històries que a ella li han contat... "

" Bel·la "