PROXIMAMENT: Oratori per Marilyn Monroe

"Plorem, callem, ens creua els ulls una ala única, irrepetible, Marilyn Monroe és morta."
<< Vicent Andrés Estellés >>

L'aire de la terreta amb olor de la flor del taronger

  La meua xiqueta és l'ama,

del corral i del carrer

de la figuera i la parra

i la flor del taronger. 

Je me souviens...

 Felicitats Pare!

Je me souviens...

Dels matins 

que em despertava rient

perquè venia

el Monstre de les Picoretes.

Je me souviens...

de quan volia ser

mestra i ciclista

com el pare.

Je me souviens...

dels batuts de colacao

fresquets

fets amb paciència

i beguts amb avidesa.

Parlàvem aleshores. És possible
 que parlàssem d'açò, d'allpo altre.
Ningú insistia massa en el que deia.
 A ambdós ens era igual açó que allò,
 i parlàvem i dèiem i no dèiem,
 i tot segui igual: el món, el riu,
el genoll, la finestra, el cobertor.
Parlàvem. Em recorde que parlàvem
 de... Què importa que fos d'açó, d'alló?
 Fluíem mansament, érem, anàvem
- quelcom ens duia tendrament, ens duia.
 I això és tot. Això som. Un riu a penes.
(L'aire arribava a la cortina a penes.
L'aire i les veus dels nins a la placeta.
L'aire, les veus dels nins... No me'n recorde.
Quelcom hi havia més, quelcom, a penes,
 precisament a penes, que no sé.
I què?) Fluíem. Érem. Lentament
érem, fluíem, tarda avall, només.
Només. Res no ens mancava. Només, doncs.
Érem al cim de la muntanya, nus.
 Tots dos érem al cim, sobre la brossa.
Havíem arribat fins al més alt.
Fou un jorn de calor, un jorn suós,
amb les mans esvaroses, amb el cos
esvarós. A la tarda, cap al tard,
fórem al cim de la muntanya, nus,

oferts, a la muntanya, als aires crus.

Jo ja sé que no fou exactament
així, que no hi va haver muntanya, que...
Però flotavem mansament, tots dos,
 fluíem mansament tots dos, fluíem.
ens recobràvem, fredament, amb l'aire.

Ens recobràvem. Lentament anàvem
reconeixent-nos en açò i allò,
anant, tornant al món, a la camisa,
als botons, les sabates, al vestit,
al llaç que no sabies com nuar-te,
I a poc a poc sabèrem el que dèiem.

Però açó és altra cosa.

<< Vicent Andrés Estellés>>

Del final de l'estiu...

" Somiant des d'un aparador" - Escena 1

Aspàsia: 16 anys. Ve a Barcelona amb el somni i la promesa d'arribar a ser la millor
model del món. El proxeneta la porta al prostíbul prometent-li que allí trobarà algú que farà realitat el seu somni i que ell l'ajudarà.

Proxeneta: 50 anys. Amo del prostíbul. Es dedica a buscar noies per prostituir-les. Les porta
enganyades i s'aprofita d'elles.

Prostituta 1

Home 1

Home 2

Home 3

Home 4

Veu 1 i Veu 2: Personificacions del pensament d'Aspàsia

(L'interior d'una prostíbul de luxe a les afores de Barcelona.
Al fons, deixant espai al darrera, una tela blanca translúcida, per exemple tela de tul, amb quatre compartiments al darrera. Cada compartiment s'obre amb una escletxa feta en vertical i apegada amb velcro. Al mig de l'escenari, deixant espai davant i darrere hi ha una filera de cubs blancs repartits en l'espai; dos a la banda esquerra, dos a la banda dreta i un al centre. En els dos de la banda dreta i en el de més a l'esquerre hi ha maniquins vestides amb roba interior i en una postura sexy.)

Escena 1: “Somnis Ofegats”

(Fosc. S'encén una llum, enfoca una nena d'uns 16 anys (Aspàsia) vestida de gala, amb un vestit platejat, sabates de taló, el cabell recollit en un monyo perfecte, guants llargs i un collar de perles. Un bombardeig de flaixos. Ella somriu i saluda.
Entren 4 homes vestits de negre (neutres). Comencen a despullar-la amb violència. Li arrenquen trossos de roba, li trenquen el collar i li desfan el cabell. Queda sols amb roba interior i les sabates de taló. Els homes se'n van. S'aturen els flaixos. Ella queda plantada amb la mirada fixa endavant.
Se sent la veu del Proxeneta llunyana, que diu: - Aspàsia!
Aquesta veu va apropant-se fins que la mà del Proxeneta s'atura a l'espatlla d'ella. Llavors
s'il·lumina tot l'escenari. (Al fons el tul blanc, els cinc cubs amb els tres maniquins i els altres cubs amb dos actrius, al mig Aspàsia i a l'esquerre la Prostituta 1. El Proxeneta al darrera d'Aspàsia.)

PROXENÈTA:- Aspàsia! Atenta! que sinó no es fixaran amb tu. (li pica l'ullet).

L'infinit davant nostre...

FASHION FEELING MUSIC a la Sala Muntaner de Barcelona

Un somni fet realitat. Que ja s'acaba.... o potser no.

Gràcies!

Poema visual

Teatre

La recent casadeta

Una recent casadeta
es lamentava plorant
"ma mare té la culpa
de lo que m’està passant"

M’ha casat amb un vell
que té molts diners
però té una flauta
que no li val res

Per què vull tantes pessetes
si a mi no me fan profit
i si me pica la viola
Me la rascaré amb lo dit

Pareixc una bleda
en un camp de secà
que si no la reguen
no pot espigar

Em buscaré una criat jove
i el motoret regará
Treurà l’aigua fresca
i l’hortet amb saó
i d’eixa manera
creixerà el meló

i d’eixa manera
creixerà el meló

i d’eixa manera
creixerà el meló.


"La recent casadeta" és una cançó popular que es canta a Pedreguer.

vos afegixc el link d'aquesta cançó cantada per Lluís el Sifoner:
http://www.youtube.com/watch?v=MaZIHm78Uf8

EL PARADÍS

En realitat tenim el paradís tan aprop...
Sols hem d'aturar-nos, aixecar el cap, obrir la mirada, i disfrutar de tot això que permaneix fidel, donant-nos la vida, regalant-nos espais de quietut, de silenci, de pau, de tranquilitat. Espais per respirar, espais que ens acollixen, perquè en realitat nosaltres en formem part.

SALVATGES.....

Ho trobe a faltar....

Les tres germanes (Txejov)

I Maixa diu: - Sentiu la música ? Ens abandonen. L'un d'ells ens ha deixat per sempre. I nosaltres quedem soles per recomençar la nostra vida. Hem de viure..., hem de viure....

I Irina diu: - Arribarà un dia que els homes sabran el perquè de tot això, el perquè de tants sofriments. Ja no hi haurà misteri.... Però mentrestant, cal viure.... cal treballar, només treballar.
Demà marxaré sola, tant se val... Ensenyaré a l'escola i donaré la vida als qui potser la necessiten.
Som a la tardor. Aviat vindrà l'hivern, la neu ho cobrirà tot, però jo treballaré, treballaré...

I Olga diu: - La música toca tan alegrement, amb tant d'entusiasme! Tinc ganes de viure! Oh, Déu meu! Passarà el temps i nosaltres també ens n'anirem per tota l'eternitat, i tothom ens oblidarà. Oblidaran les nostres cares, les nostres veus i quantes érem. Però els nostres sofirments es transformaran el joia per als qui vindran després de nosaltres... La felicitat i la pau davallaran per sobre la terra... I es recordaran dels que ara vivim, i ens beneiran. Germanes, germanes estimades, potser aviat podrem saber per què naixem, per què existim, per què sofirm... Si ho sabéssim, si ho sabéssim....

" EL BON DOCTOR"

Gràcies a tots per fer tot això possible!!!!!!!!!!!

-" Oh!!! Déu meu!!!! sòc feliç!!!!"

BURRERA COMPRIMIDA!!!!!

.... Dels privilegis de viure amb una pastissera....

Per la seva galta delicada tremolava una llàgrima de tant en tant.
Semblava governar les emocions que amb actitud extremament rebel preteninen regnar per sobre d'ella.
Però no amb indignació; la calma i el dolor es disputaven el paper d'expressar el que sentia.
Si heu vist ploure i fer sol al mateix temps, les seves llàgrimes i els seus somriures causaven un efecte molt semblant, però millor encara. Els lleus somriures de plaer que jugaven en el seu llavi encès semblaven ignorar les convidades dels seus ulls, que l'estatge abandonaven com perles que brollessin d'una font de diamants... En fi: que l'aflicció fóra una joia d'un valor altí ssim si tothom li atorgués tan gran bellesa.

Rei Lear , William Shakespeare

... Una mirada....

Simplement.... el goig de la llum d'una mirada....

Una llum que acull, acompanya....
que somnia i fa somniar

Una mirada que somriu i fa somriure... inevitablement....

Gràcies llumeta!

DINAMITA

... pròximament ...