" El paissatge és memòria... més enllà dels seus llimits, el paissatge sosté les petjades del passat, reconstrueix recorts, projecta en la mirada les ombres d'altre temps que ja sols existeix com a reflex d'ell mateix en la memòria del viatger o de qui , simplement, segueix fidel a aquest paissatge."
"... el paissatge és la font originaria i principal de la melangia..."
------ < El rio del olvido > ------- " Julio Llamazares"
Pot ser, per això, quan va deixar que el paissatge començara a formar part d'ella, va evocar quasi sense adonar-se'n aquells vells anels... i el temps va desapareixer.
El present , el passat i el futur és barrejaven regalant-li aquell sentiment d'immensitat, d'infinit...
I de sobte, va entendre que en aquell moment el paissatge era l'expressió d'ella mateixa, que ella era el paissatge... que descobrint aquell racó del món i fusionant-se amb ell, no havia fet res més que iluminar un raconet del seu ser...
---->> INTERRAIL '07 <<---- " Bled ( Eslovenia), Gries im sellrain ( Austria ), Venècia "
9 comentaris:
Molt bonic!
Tu sempre tan poètica... :)
Una llàstima haver-me perdut el viatge :'(
PS: Em passaré més vegades per ací.
Eres el paisatge...
:)
soc la de dalt
aix, he caigut jo tambe!
xDDD
weno seguint a la de dalt he anat a parar per ací...
L'he descobert, el teu blog. La primera història m'agrada més. I la segona no és que no m'apanye però no estic d'acord amb allò de què el paissatge il·lumine una part del teu món interior.
Va, vinga... Ja destrossaré textos un altre dia... Ara sols volia dir-te hola.
PS: Sí, no escric comentaris de gratis i sóc Aaron.
PSS: Sí, encara ens queda un petit projecte ampliable de música i teatre de carrer, de poesia interpretada i d'orgies literàries venideres.
Apa!
jo tb, seguint al de dalt he arribat ací!
Jo no sabia q la meua xiqueta reboniqueta tenia un bloc!!
Faré el seguiment q dicta el potrocol pa estos casos...
Besets
Marina...
Necessite vore't... i parlar amb tu...
:(
Vaig a escriure't un mail ara, passe de la classe xD
Muaksss :)
Oh!, no sabia que açò existia!
Ui, em sonen eixos paisatges..
;-)
Hola Marina!
M'agrada el teu blog, i el que hi escrius (encâq podries cuidar l'edició...). Continua'l perfa! No et coneixia aqueixa faceta poètica, però... "de músico, poeta y loco, todos tenemos un poco". Darrerament et veig al msg, però sempre hi ets "no disponible", a veure quan m'hi veus i em saludes! Voldria conéixer "les aventures barcelonines de na Marina M..."
Des que no estàs tu, no hi ha disco-club... Xè...
Ferran
Publica un comentari a l'entrada