...la filla del mar...

“ LA FILLA DEL MAR “

ACTE III: Escena IX

Àgata: Aquí, en aquest lloc, me va parlar aquell dia; i allí esmolant la fitora...

(Pausa.) La fitora?... (Pausa: després corre a buscar-la sota l'escala, amb feréstega

alegria.) Ah! Ja la sé! Ja la tinc! És aquí , aquí , que és meva. ( Besant-la.) Meva!

Tota la vida que ens fem ella i jo, que som com mare i filla i ens estimem, ens

estimem! (Bressant-la en sos braços com si fos una criatura i cantant a mitja veu.)

<> (Llença a la fitora escopint

rabiosa )Eh! Què estic cantant! Si això m'ho deia ell quan m'enganyava! Fora, tot

fora! Ell i jo i la Mariona! Oh! I quina ràbia que li tinc, a la Mariona! Sinó que a ella

no la puc matar perquè sons pares me salvaren la vida... Allà en aquest mar, d'a on a

vegades sento veus que m'hi criden, com si hi hagués quedat per sobre la veu de mos

pares. Filla! Filla! Ah! Quina alenada més grata que m'arriba! ( Descordant-se el coll

i el pit per a rebre-la millor ) I com se m'eixampla el pit al respirar-la! El mar sí que

m'estima ! Això se n'entra a l'ànima ! Aquí a terra misèries i llàgrimes i mort : allà la

pau amb els meus, sense angoixes ni mentides! Eh! Per què veure més a aquest mal

home? Que s'afarti de goig , que ja està bé entre la gent com ell! ( Ha llençat el mocador del coll quedant espitregada.)

Ai pare! Ai mare meva! Ja prou que vos he enyorat ! Obriu-me els braços, que vinc al

vostre cor! Rebeu-me ( Corre a llençar-se al mar.)