" Ara que la nit desfà totes les coses corpòries
i que la sang s'apaivaga
amb el vell reclam dels somnis,
llença't al riu de la son,
Amor, criatura, dorm.
Lliure del pes de la carn,
el teu esperit divaga
pels obscurs boscos espessos
de la lassitud secreta.
No vull que fogs ni gripaus,
Amor, te m'espantin. Dorm.
Que el dolç corrent subterrani
al curs segur dels planetes
se't concordi amb transparències
demúsica innominada.
De lluny vetllo el teu viatge,
Amor, fins que en tornis. Dorm."
<<>>
....Una forta pluja que cau i ens desfà, poc a poc, amb tranquilitat .... i tornem a ser fang....
Però un ùltim alé ... una ùltima espurna d'aquell foc que abans cremava amb força, fa que tornem a neixer.... aquest cop nus, davant la vida. Sense res més que el nostre cos.... lluny de convencions socials... lluny de prejudicis... lluny d'aquelles pors que ens impedien avançar....
Lluny de tot això i més aprop de la immensitat de no se on.....
I continua sonant la melodia....
i un salt al buit.....
