Una recent casadeta
es lamentava plorant
"ma mare té la culpa
de lo que m’està passant"
M’ha casat amb un vell
que té molts diners
però té una flauta
que no li val res
Per què vull tantes pessetes
si a mi no me fan profit
i si me pica la viola
Me la rascaré amb lo dit
Pareixc una bleda
en un camp de secà
que si no la reguen
no pot espigar
Em buscaré una criat jove
i el motoret regará
Treurà l’aigua fresca
i l’hortet amb saó
i d’eixa manera
creixerà el meló
i d’eixa manera
creixerà el meló
i d’eixa manera
creixerà el meló.
"La recent casadeta" és una cançó popular que es canta a Pedreguer.
vos afegixc el link d'aquesta cançó cantada per Lluís el Sifoner:
http://www.youtube.com/watch?v=MaZIHm78Uf8
dijous, 19 / novembre / 2009
EL PARADÍS
En realitat tenim el paradís tan aprop...
Sols hem d'aturar-nos, aixecar el cap, obrir la mirada, i disfrutar de tot això que permaneix fidel, donant-nos la vida, regalant-nos espais de quietut, de silenci, de pau, de tranquilitat. Espais per respirar, espais que ens acollixen, perquè en realitat nosaltres en formem part.
dissabte, 4 / juliol / 2009
dijous, 11 / juny / 2009
Les tres germanes (Txejov)
I Maixa diu: - Sentiu la música ? Ens abandonen. L'un d'ells ens ha deixat per sempre. I nosaltres quedem soles per recomençar la nostra vida. Hem de viure..., hem de viure....
I Irina diu: - Arribarà un dia que els homes sabran el perquè de tot això, el perquè de tants sofriments. Ja no hi haurà misteri.... Però mentrestant, cal viure.... cal treballar, només treballar.
Demà marxaré sola, tant se val... Ensenyaré a l'escola i donaré la vida als qui potser la necessiten.
Som a la tardor. Aviat vindrà l'hivern, la neu ho cobrirà tot, però jo treballaré, treballaré...
I Olga diu: - La música toca tan alegrement, amb tant d'entusiasme! Tinc ganes de viure! Oh, Déu meu! Passarà el temps i nosaltres també ens n'anirem per tota l'eternitat, i tothom ens oblidarà. Oblidaran les nostres cares, les nostres veus i quantes érem. Però els nostres sofirments es transformaran el joia per als qui vindran després de nosaltres... La felicitat i la pau davallaran per sobre la terra... I es recordaran dels que ara vivim, i ens beneiran. Germanes, germanes estimades, potser aviat podrem saber per què naixem, per què existim, per què sofirm... Si ho sabéssim, si ho sabéssim....
diumenge, 24 / maig / 2009
dimecres, 20 / maig / 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


