SALVATGES.....

Ho trobe a faltar....

Les tres germanes (Txejov)

I Maixa diu: - Sentiu la música ? Ens abandonen. L'un d'ells ens ha deixat per sempre. I nosaltres quedem soles per recomençar la nostra vida. Hem de viure..., hem de viure....

I Irina diu: - Arribarà un dia que els homes sabran el perquè de tot això, el perquè de tants sofriments. Ja no hi haurà misteri.... Però mentrestant, cal viure.... cal treballar, només treballar.
Demà marxaré sola, tant se val... Ensenyaré a l'escola i donaré la vida als qui potser la necessiten.
Som a la tardor. Aviat vindrà l'hivern, la neu ho cobrirà tot, però jo treballaré, treballaré...

I Olga diu: - La música toca tan alegrement, amb tant d'entusiasme! Tinc ganes de viure! Oh, Déu meu! Passarà el temps i nosaltres també ens n'anirem per tota l'eternitat, i tothom ens oblidarà. Oblidaran les nostres cares, les nostres veus i quantes érem. Però els nostres sofirments es transformaran el joia per als qui vindran després de nosaltres... La felicitat i la pau davallaran per sobre la terra... I es recordaran dels que ara vivim, i ens beneiran. Germanes, germanes estimades, potser aviat podrem saber per què naixem, per què existim, per què sofirm... Si ho sabéssim, si ho sabéssim....

" EL BON DOCTOR"

Gràcies a tots per fer tot això possible!!!!!!!!!!!

-" Oh!!! Déu meu!!!! sòc feliç!!!!"

BURRERA COMPRIMIDA!!!!!

.... Dels privilegis de viure amb una pastissera....

Per la seva galta delicada tremolava una llàgrima de tant en tant.
Semblava governar les emocions que amb actitud extremament rebel preteninen regnar per sobre d'ella.
Però no amb indignació; la calma i el dolor es disputaven el paper d'expressar el que sentia.
Si heu vist ploure i fer sol al mateix temps, les seves llàgrimes i els seus somriures causaven un efecte molt semblant, però millor encara. Els lleus somriures de plaer que jugaven en el seu llavi encès semblaven ignorar les convidades dels seus ulls, que l'estatge abandonaven com perles que brollessin d'una font de diamants... En fi: que l'aflicció fóra una joia d'un valor altí ssim si tothom li atorgués tan gran bellesa.

Rei Lear , William Shakespeare

... Una mirada....

Simplement.... el goig de la llum d'una mirada....

Una llum que acull, acompanya....
que somnia i fa somniar

Una mirada que somriu i fa somriure... inevitablement....

Gràcies llumeta!