diumenge 24 de maig de 2009
dimecres 20 de maig de 2009
dilluns 18 de maig de 2009
Per la seva galta delicada tremolava una llàgrima de tant en tant.
Semblava governar les emocions que amb actitud extremament rebel preteninen regnar per sobre d'ella.
Però no amb indignació; la calma i el dolor es disputaven el paper d'expressar el que sentia.
Si heu vist ploure i fer sol al mateix temps, les seves llàgrimes i els seus somriures causaven un efecte molt semblant, però millor encara. Els lleus somriures de plaer que jugaven en el seu llavi encès semblaven ignorar les convidades dels seus ulls, que l'estatge abandonaven com perles que brollessin d'una font de diamants... En fi: que l'aflicció fóra una joia d'un valor altí ssim si tothom li atorgués tan gran bellesa.
Rei Lear , William Shakespeare
diumenge 17 de maig de 2009
... Una mirada....
Simplement.... el goig de la llum d'una mirada....
Una llum que acull, acompanya....
que somnia i fa somniar
Una mirada que somriu i fa somriure... inevitablement....
Gràcies llumeta!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
